Crear una escola

ENS HA SEMBLAT IMPORTANT COMPARTIR AMB TOTS I TOTES L'EXPERIENCIA DELS INICIS D'ALGUNES DE LES ESCOLES. AQUÍ PODREU TROBAR INFORMACIÓ TANT D'ASPECTES QUE AJUDEN, COM D'ALTRES QUE DEBILITEN. Cada escola lliure és, fins a cert punt, una realitat diferent. D’entrada hi ha escoles que han estat originades per iniciativa d’educadors i educadores, d’altres que són fonamentalment projectes de famílies que contracten o no cuidadores extres, i la majoria són un entramat de responsabilitats compartides.

La majoria d’escoles són, al menys en els seus orígens, una iniciativa d’unes poques famílies amb fills i filles petits. A vegades l’embrió d’aquestes escoles és un grup de criança, és a dir, un grup de mares i pares que es va trobant regularment durant l’embaràs i els dos primers anys de vida de l’infant per compartir inquietuds, necessitats i vivències. Posteriorment, algunes d’aquestes famílies, davant la dificultat de trobar una proposta educativa que considerin adequada, opten per continuar amb aquest espai educatiu que de manera espontània ja s’ha anat creant, i potser obrir-lo també a la incorporació d’altres nens i nenes i les seves famílies.

Una de les decisions més complexes i que determinarà bastant el tarannà del projecte és el tema de la distribució de tasques i responsabilitats entre els adults i adultes. Sovint, les famílies contracten alguna persona (educadora, cuidadora, acompanyant, com se li vulgui anomenar) per tal que estigui disponible amb els nens i les nenes a l’espai educatiu. Sovint també, al menys als inicis, aquests educadors estan acompanyats per alguna mare o pare que, de manera més o menys fixa o rotatòria entre les famílies, assumeix també aquest rol d’educadora.

Cos us dèiem, el tema de les relacions entre els adults i adultes és un dels aspectes alhora més complexos i enriquidors, i el nostre suggeriment és que cuidar i cultivar la comunicació és essencial per al bon funcionament de l’escola en aquests inicis. Cuidar la comunicació vol dir tenir una mirada amorosa també entre els adults i adultes, més enllà de les pròpies conviccions i necessitats personals.

A poc a poc, a base de cuidar aquesta comunicació, les diferències es poden anar clarificant i el rol i responsabilitat de cada persona pot anar-se definint, si d’entrada això no estava ja fixat. La cerca d’aquesta claredat ha de ser doncs, al menys a mig termini, un objectiu fonamental. Si no, tot s’embolica i els conflictes es van acumulant. Claredat no vol dir que tothom estarà cent per cent d’acord amb totes les decisions, sinó que cadascú va trobant el seu lloc, un lloc en què se sent respectat i partícip.

Les escoles, a l’igual que qualsevol grup humà, tenen també les seves limitacions. A vegades les persones que optem per plantejaments ‘alternatius’ anem carregades d’expectatives inabastables, com la idea que l’escola que desitgem crear per als nostres fills o filles serà perfecta, exempta de situacions conflictives entre la canalla o els adults, i donarà resposta a totes les nostres necessitats. És evident que això és garantia de patiment, però alhora, obvia un aspecte encara més fonamental: que el benestar o no del nostre fill o filla depèn principalment de nosaltres, és a dir, de la relació amb cada pare i mare, individualment i com a parella. L’escola és doncs secundària en la vida del nostre fill o filla. Si recordem això, la mirada envers l’escola s’amplifica.

Fixeu-vos que, fins ara, no hem parlat encara de pedagogia, materials, ambients preparats, etc. I no ho hem fet perquè la nostra experiència és que, si la comunicació no està prou cuidada, el projecte s’ensorra. Per tant, aquesta és la base, i a partir d’aquí es pot començar a aprofundir sobre la resta d’aspectes.

Una de les recomanacions que també us fem és que visiteu altres escoles lliures i us nodriu de l’experiència dels altres. Així, podreu anar descobrint els avantatges i reptes de cada model i, com a conseqüència, anar-vos auto definint. Des de la Xell organitzem espais d’intercanvi entre educadores i famílies. Us animem a participar-hi.